Quin dia mes bo vam passar, eixideta de Banyeres cap a Castelló de bon mati, la beguda al maleter del autobús, la picaeta i tot l´imprescindible per a poder esmorzar pel camí, però algú salta... heu comprat gel? Es que mira que ho sabia, ale, paraeta en una gasolinera per a comprar gel. Arribem a un àrea de servici i fem una paraeta al pàrking per a esmorzar, de seguida un altre autobús, i d´ell baixen els de la Xafi, tots a esmorzar en una grata companyia. Quan acabem de esmorzar, pixaeta i cap al autobús que en Castelló ens esperen. A l´arribada a Castelló ens donen un banderí molt cutre i ale, de passacarrer fins al teatre, on el Senyor Pasqualet de Vila real (tot un figura), ens va delectar amb la seua musica de la dolçaina acoplada al blues i al Jazz, seguidament les colles de Castelló també ens van oferir un concert del seu repertori.

A la finalitzacio de l´acte, passacarrer i de camí al lloc on hi havia que dinar, un casino deixos de luxe, tots embotits, sense paella per a tots i escassos de menjar, un fallo el te cualquiera, tranquils Castellonencs. En acabar de dinar a estovar el dinar i fer tocates tots junts. Bueno, tots junts no però be. A les 7 de la vesprada tots de excursió fins la plaça on ens regalaren un detallet a cada colla i tocarem una pesa anomenada colles, del senyor Paco Magnieto. Desprès hi havia concert d´un grup celta, però a vorer qui es quedava, l´autobús sen tornava i ningú volia quedar se a Castelló, a mes, ens quedava un problema per resoldre, el tio del autobús no volia parar a Eva en València, aquella tota enfada se´n va anar en tren, que tio mes malparit. A la fi tot va acabar be i tots en Banyeres a una bon hora perque al sendema la gent currava.