 |
|
Informació del curs de canyes impartit per Alejandro Blay a Banyeres de Mariola EL TUDELL
El primer pas serà enrotllar fil al tudell, després li posarem teflon per a evitar l´humitat.
Calç utilitzar tudells ST-2 i ST-3:
- ST-2 : apte per a canyes en excés de brillantor, els aguts costen més, però és més fàcil manejar-los.
- ST 3: apte per a canyes sordes augmenta el RE agut, més brillantor, ideal pel carrer, els aguts eixien en més facilitat però costa més afinar-los
Conservació:
- si esta mol brut l´introduirem en un recipient amb 2/3 d´aigua i 1/3 d´aigua oxigenada durant 1 minut
- si el polim per fora tindrà més brillantor, per tant un so més metàl·lic
- netejar-los tan per dins com per fora, quan esta humit amb agulles, draps...
- calç tenir en compte que la saliva és corrosiva per tant els propietats del tudell és perden pel temps.
Pas d´aire:
- si tanquem l´entrada : més resistència al pas d´aire, calç més força però emprarem menys quantitat. So més apagat.
- si obrim l´entrada passarà el contrari.
- Si tanquem l´eixida (cul): l´esforç no afecta, però si al timbre, el so és més fosc.
Gruix:
- més gruix: més esforç (més material vibra), so més apagat.
- més fi: so més metàl·lic.
Material:
- afecta al timbre de manera molt subtil, no afecta a l´esforç.
Com unir el tudell a la canya: directament, sense fil ni teflon per a facilitar la vibració.
LES CANYES
Elaboració: es convenient tallar la canya en febrer i lluna menguant, la canya s'assecarà un any o any i mig.
Agafar un tub sense nucs
Tallar-lo en 2 o 4 parts, depenent del diàmetre
 - Després llevar la corfa i rebaixar fins a 2mm, escatan-la i fent-la plana
- La mida de la canya són 35 mm de llarg i 17.5 dample
Després plegarem la canya , es posa un tub i es lliga fort, i es deixa assecar. Al fil li posarem laca, resina o cola.
Elecció de canyes :
- Es fixarem al cul de la canya, cal que siga rodó, no ovalat (malgrat aquest defecte pot corregir-se, deixen amb aigua la canya fins que es pose molla posar-li el tudell i deixar-la assecar amb el tudell). La forma de les pales també es important
- Procurar buscar canyes amb les pales simètriques.
- Cal no tenir taques marrons, allò implica fallos en el procés de secat de la canya.
- Fixar-se en les mides.
- Si la distancia del pont es menor de 17,5mm el RE agut estarà alt ( en aquest cas si la canya te la mida de 35mm podem rascar fins aplegar a 17,5)
- Si la distancia es per exemple 18mm no podem fer res.
- Veure la canya al traslluïm, si la claror passa de 8,5mm tindrem problemes en els aguts, si es menor rebaixarem fins aconseguir l´afinació correcta.
|
|
|
| |
|
- Si la canya clareja molt es tancarà. - El fil d´aram que utilitzarem serà del nº 3 i el posarem al límit del fil de la canya però a ser possible que no la toque.
- Les canyes que no gastem les deixarem enganxades als tudells, en llocs ventilats, sense sol i sense pols.
- No passarem el dits per la canya (per tal de no deixar el greix del dits)
- No netejar-les amb aigua oxigenada, resta vida a la canya (si esta molt bruta podem netejar-la amb aigua a pressió baix l´aixeta)
- No esgotar mai la vida de les canyes, devem guardar-les abans d´esgotar-les i al cap dun temps podrem tornar a gastar-la, en eixe temps de repòs fa que es recupere i poder mantenir viva la canya.
- La caixa de canyes cal que no siga de plàstic, preferible de fusta amb ventilació (sense cap esponja).
Parts de la canya :  Posició dels llavis:
- posarem els llavis just al llom, no dalt del pont, ja que del contrari amortiguarem el so
- quan més canya estiga dins de la boca, més superfície de vibració per tant més esforç farem.
- Quan menys canya dins la boca, menys superfície de vibració, l´afinació serà més baixa.
- Lloc ideal: llavis contra el pont
Raspat de les canyes:
- Rasparem en forma de V, mai no al centre, en la direcció de dalt a baix
- Intentarem igualar les pales (simètriques). Però si una es molt grossa i l´altra molt fina no podrem igualar-les per tant rebaixarem poc a poc i provarem.
Canya sorda:
Solucions: posar un tudell ST3, jugar en el fil d´aram, raspar-la (des de la caixa de ressonància fins a la punta per crear una aresta en els quatre costats, es a dir remarcarem el cantons, per poder obtenir més brillantor. Si matem els cantons la canya es tornarà més sorda)
- quan una canya que sona bé al principi i després perd el so, es perquè esta verda (cal deixar-la una temporada)
Canya dura:
- quan el gruix de la pala es molt gran, cal llevar-li fusta de la pala més gruixa
- la caixa de ressonància no de passar de 2 mm cada pala (cal tindré en compte que no devem rebaixar el pont per no baixar el Re agut)
Afinació LA, SI DO :
LA -> Si el LA esta baixet, a 3 o 4mm de la punta farà un monticul, el rebaixarem i l´afinarem (però cal treballar sols eixa zona, aproximadament 1mm)  SI, DO -> El SI sol estar a 2,3mm de la punta, es difícil de trobar perque el DO esta a 2.2mm.
Aguts: - Si estan baixos rasparem en la part baixa de la caixa de ressonància
- La facilitat dels aguts esta en el pendent del pont, cal llevar material just a l´altura del pont (rascant aquesta zona pujarem els aguts). Sols rascarem els costats del pont no el centre.
RE greu:
- Si esta baix rasparem la punta de la canya ( zona 1mm de la punta) i el RE greu pujarà. |
|
|
|
|
